Per a mi, esdevé un gran complement alhora de tancar les sessions terapèutiques, per deixar la persona enfocada vers a una direcció saludable i amb uns objectius a assolir. Primer, descodificació i buitatge emocional (un o els que convingui), després aportar recursos i finalment, quan les emocions ja no pertorben el bon funcionament, podem començar a enfocar direcció. Evidentment que la direcció és la que expressa la persona consultant, així com els seus objectius, que seran els que marcaran les primeres accions a fer, a fi d'aconseguir-los.
Els obstacles que hom es trobarà davant l'intent de la consecució dels seus objectius l'ajudaran a conèixer-se millor i a superar barreres pròpies, que fins el moment potser no havia gosat saltar. La relació d'acompanyament, amb un alt contingut motivacional, fa que els resultats que hom pot assolir moltes vegades siguin viscuts com a extraordinaris, impensables o espectaculars. Seria com la imatge d'un entrenador que descobreix i t'ofereix estratègies per a cada dificultat que tens, que coneix els teus punts forts i es dedica a potenciar-los i també coneix els teus punts febles i t'aporta estratègies a fi de prevenir que t'hi quedis enganxat i et boicotegin l'assoliment dels objectius.
Sovint es produeix un canvi de perspectives, una amplitud de mirades i tot això a través d'una escolta holística, ja que no sols escoltem les paraules, sino l'èmfasi amb què la persona s'expressa davant de cada situació, la gestualitat corporal, les expressions, els tons de veu. Tot dóna pistes d'allò que la persona sovint no en té consciència però que, per a algú que l'observa des de la neutralitat, pot resultar evident.
Les decisions són totalment de la persona. Jo sols aporto idees, perspectives noves a contemplar, estratègies i motivació. I molt sovint, el fet de creure més en les seves possibilitats que ella mateixa.
Sovint algunes persones saben què és allò que no volen i els costa definir allò que volen. Aquesta és una de les tasques que aconseguim a través de l'escolta i l'observació fina.
De vegades, les persones s'embussen o es distreuen amb tasques que els fan perdre el fil. Per això aportem estratègies d'organització i sobretot, de no perdre el seu objectiu de vista.
A vegades, hi ha persones que tenen les coses més o menys clares però no veuen el moment, ni el com prendre la decisió de posar-s'hi. I en aquests casos treballem en la presa de decisions, animant a la persona a fer un pas darrera l'altre. Com diu Lao Tse: un viatge de mil milles comença amb un pas.
És una feina apassionant i molt agraïda, a la vista dels resultats i dels canvis que les persones arriben a produir en elles mateixes. Jo definiria la feina com la de dissipar algunes boires o vels que entelen la visió i oferir algunes estratègies i algunes empentes motivacionals. Després d'això, n'hi ha que surten disparats com coets; d'altres, senzillament han aconseguit posar-se en marxa a bon pas (tasca impensable uns dies abans). Cadascú respectant la seva manera de ser i de fer, però no deixant-se bloquejar per les seves pors, ni per les seves desconfiances en les pròpies capacitats.
