De petita volia ser ballarina, bruixa, missionera i mare superiora. Si no ho prenem al peu de la lletra, crec que he assolit tots els objectius.
Em van asseure al piano quan tenia 5 anys i no arribava sola a poder seure a la banqueta. No es van adonar que jo era ballarina. I a partir d'aquell moment, asseguda durant hores i hores, els meus dits dansaven per mi.
Com a compensació als 16 anys, vaig començar a fer teatre, activitat que vaig seguir desenvolupant durant més de 20 anys i amb la qual m'ho he passat molt i molt bé i he gaudit del privilegi d'aprendre al costat de molt bones actrius (en el món del teatre amateur es troben persones que posen dempeus un teatre des del moment en què surten a escena).
En acabar l'Institut vaig anar a estudiar Infermeria i vaig treballar durant 14 anys com a infermera en diversos serveis. Tan bon punt vaig començar a treballar i a cobrar els primers sous, em vaig inscriure a classes de dansa jazz, claqué, contemporània, balls de saló i danses africanes, en un anhel d'acomplir el meu somni de ballar. I me'n vaig donar el goig compert durant més de 10 anys.
Treballava en la Unitat Coronària i em sentia força saturada. Tenia 29 anys i no era capaç d'imaginar-me tota la vida d'aquell color, quan un representant de músics em va trucar i em va fer una proposta esbojarrada: l'orquestra Georgia s'acabava de quedar sense pianista i tenien l'estiu ple de bolos. Si hi volia anar, la plaça era meva!
Estava a l'inici de les meves vacances d'estiu i no m'ho vaig pensar dues vegades: vaig sol·licitar una excedència i vaig avisar que, passat el meu mes de vacances, ja no tornaria a la feina. I en aquell moment vaig ser conscient que estava fent un gir radical: de viure en el món del sofriment, la malaltia, el dolor i la mort, vaig passar a la gresca permanent. El meu estat físic, que estava en una situació deplorable, malgrat la meva edat ja que patia diverses afeccions: infeccions d'orina permanents, ulcus gàstric, traqueitis de repetició, com per art de magia, en iniciar la meva nova vida, va millorar tant que totes les afeccions van desaparèixer del tot.
Després d'un parell d'anys amb l'orquestra, vaig passar a un grup d'animació infantil, amb el qual feiem espectacles i cercaviles i ens divertíem molt. Travessàvem tota la península amb una furgoneta atrotinada, tots 9 a dins, i amb una roulotte enganxada al darrera, encara més tronada i carregada de tots els instruments, vestuaris, caps grossos, atrezzo i escenografies.
Després de 3 anys al món de la faràndula viscuts intensament, vaig tornar a sentir la necessitat de dur una vida més endreçada.
Em vaig presentar a una plaça d'infermera per a un Centre de Medicina de l'Esport Municipal, vaig guanyar-la i vaig començar a treballar en un Centre de nova creació. Entretant vaig reemprendre les meves activitats teatrals amateurs i vaig retrobar-me amb un antic anhel: la literatura. Així que vaig començar a escriure relats breus, alguns dels quals van obtenir Premis en diversos certàmens, la qual cosa em va donar energia per seguir pel camí de la literatura.
Em vaig matricular a la Universitat de Barcelona per estudiar Filosofia i, mentre ja anava dominant els ressorts del conte, em vaig començar a endinsar en el món de la novel·la.
En acabar Filosofia ja havia aconseguit un munt de premis literaris per bastants dels meus relats breus i per algunes novel·les i ja estava començant a veure obres meves publicades.
Després de 5 anys, vaig deixar la feina al Centre de Medicina de l'Esport ja que se'm feia monòtona i sentia que ja no aprenia res més i vaig començar a impartir classes de Tècniques Narratives a la Fundació Enciclopèdia Catalana i a diversos Centres de Recursos (classes dedicades al professorat) i en diversos Ajuntaments i Institucions (dedicades a la població) .
Pel que fa a la Filosofia, em vaig decantar cap els pensadors humanistes, i sobretot cap al vessant de la Filosofia Pràctica.
En acabar la llicenciatura em vaig matricular en un màster d'Art-Teràpia i en aquell moment vaig sentir que algunes peces del meu trencaclosques particular encaixaven perfectament. Els meus aspectes terapèutics, des de l'infermeria fins a l'enfoc de la Filosofia Pràctica i els meus aspectes artístics (dansa, teatre, música i literatura), per fi es donaven la mà.
El temari de les meves classes de Formació Permanent del professorat, que ja feia alguns anys que estava impartint, no va parar d'evolucionar: tècniques d'escriptura, comunicació oral i escrita, intel·ligència emocional, gestió de l'estrés, ambient a l'aula, benestar docent, art-teràpia... cada curs m'aportava idees per a dissenys que anéssin un pas més enllà de cara al curs següent. He arribat a resseguir tantes i tantes escoles, que el meu coneixement de molts pobles i ciutats és en referència als diversos centres escolars.
Ja començava a ser tot una mica massa senzill, quan va apareixer en el meu horitzó la Descodificació Biològica. I m'hi vaig endinsar amb ganes. Em vaig adonar tot seguit que això no era cap peça que li manqués al meu trencaclosques. No! Això era el marc. Un nou marc des del qual, tot allò que havia après i fet fins el moment, prenia una altra dimensió, una altra perspectiva, una altra tonalitat, un sentit nou.
I aquesta és una tasca altament artística, filosòfica, terapèutica i que en molts moments sembla màgica per un munt de fets que hi succeeixen prou sovint.
Descodificar, llegir què és allò que bloqueja la felicitat d'un altre ésser humà, a fi de donar-li la clau d'accés al propi programa perquè el pugui modificar i crear un altre horitzó per a la seva vida, unes altres perspectives, noves direccions, energia, motivació, il·lusió... ajudar a restablir la confiança en les pròpies capacitats, a adonar-se de les pròpies possibilitats i de com els límits i obstacles sovint es poden dissipar com les boires, és una tasca que m'apassiona i que em flueix de manera fàcil i natural. Tinc una tendència natural a focalitzar en les possibilitats, tant les de les circumstàncies i situacions, com les de les persones. I ara, aquesta habilitat em va perfecte per a les consultes, per tancar les sessions donant a la persona l'opció de trobar la seva direcció, de mostrar-li com pot obrir altres finestres, per descobrir noves perspectives massa temps ocultes, ajudar-la a que explori les seves habilitats i els seus plaers a fi que pugui connectar més fàcilment amb aquella o aquelles activitats que poden donar sentit a la seva vida, aportant-li l'empenta i la motivació necessàries per a llevar-se cada matí i sentir la satisfacció de percebre que està caminant pel propi camí.
Poder aportar els meus coneixements i estratègies, així com la meva experiència personal a aquells éssers humans que desitgin posar consciència a les situacions que els fan patir o que els emmalalteixen; transmetr'els que tenen el poder de canviar-les o de fer-hi alguna cosa, tot això m'omple.
I això és sols una part d'allò que puc aportar. Hi ha altres aportacions que, pel fet de pertànyer a l'àmbit del subtil, em resulten difícils d'explicar; simplement s'han de viure, ja que, com diu el Petit Príncep: són invisibles als ulls.
