La Biologia parla, el cos s'expressa a través de símptomes. Descodificar és llegir aquests símptomes a fi d'entendre què està intentant solucionar el cos a través de la malaltia. La malaltia és un programa de solució davant del què el nostre cervell arcaic interpreta com una amenaça de supervivència.
La Descodificació és una lectura que va més enllà de les etiquetes de diagnòstic/ pronòstic.
És un intent d'escoltar el cos, de preguntar-nos "per a què el meu cos, en aquest moment, necessita expressar això?" No és un "per què?", sino un "per a què?".
COM PUC LLEGIR I ENTENDRE EL MISSATGE DEL COS?
Sovint, després de fer consciència de quin és el problema que el cos està intentant resoldre mitjançant el símptoma, hem comprovat que sols pel fet de fer-nos conscients d'aquest problema, molts símptomes remeten. Seria com si el cos sapigues que ja ho hem copsat; i si ja has copsat el missatge, perd sentit seguir cridant. Els crits (dolors, molèsties) són sols per fer que l'escoltis.
És com si el símptoma fos el crit del cos, la solució que ha trobat el cos davant d'allò que la nostra biologia considera un problema de supervivència, d'agressió, de protecció o de relacions.
Mitjançant el símptoma és com la biologia pretén donar una solució a algun d'aquests conflictes. Sols que actualment enganyem la nostra biologia amb determinades emocions. Vivim certs fets amb unes tonalitats emocionals per les quals la biologia interpreta que la supervivència està amenaçada. I llavors posa en marxa els mecanismes de "solució", o sigui, els símptomes. La biologia s'estima més que estiguem malalts que no pas morts; és molt efectiva: sempre tria el mal menor.
EL NOSTRE COS FUNCIONA AMB UN CONJUNT DE PROGRAMES BIOLÒGICS
De la mateixa manera que quan ens fem un tall, la biologia posa en marxa les plaquetes cap a la zona de la ferida, a fi de procedir a taponar la ferida i deturar l'hemorragia, quan nosaltres vivim qualsevol situació amb una tonalitat de pèrdua o d'amenaça a la supervivència, encara que aquestes siguin metafòriques, en el cervell arcaic es produeix una confusió, ja que no distingeix entre real, virtual, simbòlic o imaginari i posa en marxa algun mecanisme de "solució". Exemple: si jo visc un embús de carretera amb estrés perquè pateixo per no arribar a temps a una reunió important i, depenent de la tonalitat i de la intensitat d'aquest estrés, la meva biologia pot entendre que estic en perill de mort, atrapada i voltada d'enemics. (El cervell arcaic encara no ha processat tots els temes moderns de vehicles i carreteres, no sap què són i ho interpreta a la manera arcaica. En realitat són molt pocs anys d'aquesta nova forma de vida, davant dels milions d'anys de forma de vida natural; així que encara no ha tingut temps d'integrar-ho). El cervell arcaic, depenent del grau d'angoixa que jo desenvolupi, pot arribar a interpretar que la meva vida està en perill i desencadenarà mecanismes per a sobreviure davant d'una situació de perill real: taquicàrdia i augment de la tensió arterial, per irrigar millor les zones necessàries per a la lluita; la sang va als músculs i al cervell; s'interrompen els processos digestius i tots aquells que no siguin prioritaris; dilatació de pupiles, a fi d'augmentar la visió perifèrica i sudoració, per a refrescar una maquinària que està a punt de sobre-escalfar-se. Es vessen a la sang glucosa i hormones de l'estrés i amb tot plegat ja estem preparats per a la lluita o per a la fugida. El que passa és que aquestes substàncies sols poden eliminar-se mitjançant l'esforç físic; si no es així es queden circulant pel nostre organisme i constitueixen veritables verins per als nostres organs.
Si això passa un dia, depenent de la seva intensitat, podrà produir un símptoma. Igualment si, amb intensitats més baixes, situacions com aquesta es produeixen diàriament, el cos acaba per petar i un día, no entenem per què, ens trobem malament, sense haver fet res de diferent: en aquest cas ha estat la gota que ha vessat el got.
QUÈ POT FER PER A TU LA DESCODIFICACIÓ BIOLÒGICA?
Ajudar-te a entendre el missatge que t'envia el cos mitjançant el símptoma o la malaltia. Sovint això et portarà a una invitació a canviar determinades formes de fer, de pensar i de sentir que són les que t'han portat aquí. Pensem que amb la ment racional ja ho entenem i ho dominem tot. I no ens adonem que els programes de la maquinària perfecte que és el nostre cos, no estan controlats per la nostra ment racional. O és que algú decideix quan i en quines quantitats les glàndules endocrines secretaran les hormones justes i necessàries per seguir funcionant? O és que algú té un control absolut sobre la decisió del ritme amb el què vol que bategui el seu cor? tenim control sobre el creixement dels cabells i ungles? o sobre la permanent destrucció i renovació cel·lular? No. Encara que la nostra visió cientifista i racionalista ens ha fet creure que la nostra ment era omnipotent, el cert és que no ho és i que hi ha un munt de coses que estan fora del seu control.
És per això: per poder desfer malentesos entre les nostres vivències i les interpretacions que n'ha fet el nostre cervell arcaic, pel què ens pot ajudar la descodificació.
